All through the morning..

Thinking of you
All through the morning
I'm thinking of you
All through the evening
I'm thinking of you
And the way that your holy water grew

I met a girl under the water
It made me recall how I wanted a daughter
But you never gave me nothing that I could hold on to

But I wrote you letters by the phone
And I wrote you every night alone
But who are you walking around with
Buttercup

He was my lord
And I was his lady
But I soon grew tired of the lazy days
When I moved away and I thought of him often
He came to me nights in my rose colored dreams

Thinking of you
All through the morning
I'm thinking of you
All through the evening
I'm thinking of you
And the way that your holy water grew

But I wrote you letters by the phone
And I wrote you every night alone
But who are you walking around with
Buttercup

Racons de Barcelona

Aprendre a ballar

"De vegades penso que no som nosaltres els que hem d'atrapar el moment, sinó que és el moment el que ens atrapa a nosaltres."

No hi ha explicació lògica per la qual les coses ens passen. Tot d'una, pots perdre la casa, la feina, la parella... sense ni tan sols intuir-ho. Però hi ha un punt que mai no falla: les desgràcies sempre venen juntes, com un dominó. De cop i volta, l'escenari de la teva obra, la que havies anat improvisant en els darrers anys, es desmunta. I llavors has de triar entre construir un decorat nou, més ferm, sense oblidar que es pot tornar a desfer en qualsevol moment. O bé hi ha l'opció de no tornar-lo a refer, continuar actuant-hi entre les migues opaques d'aquell decorat que alguna vegada havia brillat.

De tu depèn quina perspectiva esculls: veure l'enderrocament com una oportunitat o com una tragèdia. Pot ser una opció per canviar allò que no acabava d'encaixar. Sense pressa, quan ja no hi tens res a perdre, anar fent, sense la intenció d'arribar a cap lloc en concret. Amb paciència, les poques peces que quedaven a l'escenari tornen a encaixar. Reprens el paper de director que havies oblidat. Sents l'alegria que sorgeix del simple fet de ser-hi. Aprecies allò que has retrobat després de la destrucció, el més important, el que roman: l'essència. I en aquests moments de transició, de dies en els quals deixes que la vida flueixi a través teu, les coses bones comencen a florir. Ets conscient que només es tracta d'una pujada de la muntanya russa, i que de ben segur la seguirà una baixada, però, com vaig sentir en algun lloc: "la vida es un bolero y hay que saber bailarlo".  

Bla bla bla

La tristeza es un hilo transparente que nos une íntimamente al pasado, a aquello que nos resistimos a olvidar. Por eso lo atamos bien fuerte, intentamos retenerlo en nuestra conciencia pero cuando nos damos cuenta, una vez más, de que no es más que la idea de un recuerdo, entonces la tristeza nos inunda con su fuerza. A veces solo permanecemos un rato ahogados en su inmensidad. De hecho, nadie dice que no sea sano remojarnos en ella de vez en cuando. Lo peligroso es que se convierta en nuestro habitáculo, nuestra pecera... igual los peces no tienen memoria porque viven en ella...

Whispers

Well, I've got open eyes,

And an open door,

But I don't know what I'm searching for.

I should know by now.

Well, I've a big old heart,

This I know for sure,

But I don't know what our love is for.

I should know by now.

Well, I'll wait in line,

So I can wait some more,

'Till I can't remember what I came here for,

But I can't leave now,

Cause I've a light that shines,

And a love so pure,

But I don't know what to use them for.

I should know by now.

Well I spent my money,

I lost my friends,

I broke my mobile phone,

3am and I'm drunk as hell,

And I'm dancing on my own,

Taxi-cabs ain't stopping, and I don't know my way home.

Well it's hard to find a reason, when all you have is doubts,

Hard to see inside yourself when you can't see your way out,

Hard to find an answer when the question won't come out.

Oh everyone's filling me up with noise,

I don't know what they're talking about,

Everyone's filling me up with noise,

I don't know what they're talking about,

Everyone's filling me up with noise,

I don't know what they're talking about,

You see all I need's a whisper in a world that only shouts.

Sin límites

Perspectiva

Visió

Opcions

El circo de las mariposas

"Mientras mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo"

Last blues, to be read some day

Era sólo un galanteo,

seguramente lo sabías- 

alguien fue herido

hace mucho tiempo.

Todo está igual,

el tiempo ha pasado-

un día llegaste,

un día morirás.

Alguien murió

hace mucho tiempo_

alguien que intentó,

pero no supo.

Pavese

"La inutilitat de l'inútil" - Nuccio Ordine

Sobre l'amor: 

"Abandonar la pretensió de posseir, saber conviure amb el risc de la pèrdua significa acceptar la fragilitat i la precarietat de l'amor. Significa renunciar a la il·lusió d'una garantia d'indissolubilitat del vincle amorós, prenent nota que les relacions humanes, amb els límits i les imperfeccions que les caracteritzen, no poden prescindir de l'opacitat, de les zones d'ombra, de la incertitud. Aquest és el motiu pel qual la recerca de la total transparència i la veritat absoluta an l'amor acaba per destruir-lo, acaba per ofegar-lo en una abraçada mortal".

"No confonguis l'amor amb el deliri de la possessió, que només pot dur als pitjors patiments. Perquè l'amor, contràriament a l'opinió més comuna, no fa patir. En canvi, l'instint de propietat, que és contrari a l'amor, sí que fa patir".

Sobre el coneixement:

"Un poema, una simfonia, una pintura, una veritat matemàtica, un nou fet científic, tots ells constitueixen en si maeixos l'única justificació que universitats, escoles i instituts de recerca necessiten o requereixen. L'enemic real del gènere humà no és el pensador audaç i irresponsable, tingui raó o no. L'enemic real és qui intenta modelar l'esperit humà de tal manera que ja no s'atreveixi a desplegar les ales."

"Cap religió i cap filosofia podran mai reivindicar la possessió d'una veritat absoluta, vàlida per a tots els éssers humans. Perquè creure que es posseeix l'única i sola veritat significa sentir-se amb el deure d'imposar-la, també a la força, pel bé de la humanitat. Considerar que la pròpia veritat és l'única possible significa negar tota recerca de veritat."

"Només la consciència d'estar destinats a viure en la incertitud, només la humilitat de considerar-se éssers fal·libles, només la consciència d'estar exposats al risc de l'error poden permetre'ns concebre una autèntica trobada amb els altres, amb qui pensa de manera diferent que nosaltres. És per això que la pluralitat de les opinions, de les llengües, de les religions, de les cultures, dels pobles, ha de ser considerada com una immensa riquesa de la humanitat i no com un perillós obstacle".

Experiencia

"Una vieja amiga mía, azotada por el escepticismo, me confesó una madrugada la zozobra que le suponía haber dejado para más adelante aquellos planes de su juventud que pensó disfrutar cuando la madurez le permitiera añadirle sensatez a los impulsos.

A cierta edad, lo que le queda a una es la sensación de que la experiencia sólo le ha servido para llamarle amor a la compasión y sensatez a la cobardía".