Si escoltes la cançó amb els ulls tancats, potser et transporta a un món nou, que coincideix amb tots aquests pensaments que de tant en tant compartim. Potser aquest piano s’acosta més a expressar el que sentim que les paraules. Sempre penso que estem molt limitats pel llenguatge, i que alhora és l’única eina que tenim per a comunicar-nos. Crec que quan parlem dels sentiments, s’esfuma tota la seva profunditat. Sempre m’he sentit absurda dient allò que sento en veu alta. Si els escric semblen més reals, però l’aire els difumina. Només un mateix els pot arribar a sentir en la seva plenitud i intensitat, de vegades és efímera, però d’altres va en contra de la dictadura del temps i de l’espai.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The rider
The rider Película dirigida por Chloé Zhao y protagonizada por Brady Jandreau. Hay algo único e impactante en esta obra y es que el actor...
-
El color verd dels arbres predominava per sobre de les immenses extensions de camps de blat, banyades, de vegades, enllà a l’horitzó, d’un ... -
La vida és així d’imprevisible: en poc temps, pots passar de tenir una rutina establerta, a perdre tot allò que era “la teva vida” i començ...
-
Va sonar el despertador a les set del matí. Abans d’anar a dormir havia decidit que no s’aixecaria per anar al lavabo, i així va ser: l’ol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada