Tristesse, de Chopin

Si escoltes la cançó amb els ulls tancats, potser et transporta a un món nou, que coincideix amb tots aquests pensaments que de tant en tant compartim. Potser aquest piano s’acosta més a expressar el que sentim que les paraules. Sempre penso que estem molt limitats pel llenguatge, i que alhora és l’única eina que tenim per a comunicar-nos. Crec que quan parlem dels sentiments, s’esfuma tota la seva profunditat. Sempre m’he sentit absurda dient allò que sento en veu alta. Si els escric semblen més reals, però l’aire els difumina. Només un mateix els pot arribar a sentir en la seva plenitud i intensitat, de vegades és efímera, però d’altres va en contra de la dictadura del temps i de l’espai.