Bla bla bla

La tristeza es un hilo transparente que nos une íntimamente al pasado, a aquello que nos resistimos a olvidar. Por eso lo atamos bien fuerte, intentamos retenerlo en nuestra conciencia pero cuando nos damos cuenta, una vez más, de que no es más que la idea de un recuerdo, entonces la tristeza nos inunda con su fuerza. A veces solo permanecemos un rato ahogados en su inmensidad. De hecho, nadie dice que no sea sano remojarnos en ella de vez en cuando. Lo peligroso es que se convierta en nuestro habitáculo, nuestra pecera... igual los peces no tienen memoria porque viven en ella...

Whispers

Well, I've got open eyes,

And an open door,

But I don't know what I'm searching for.

I should know by now.

Well, I've a big old heart,

This I know for sure,

But I don't know what our love is for.

I should know by now.

Well, I'll wait in line,

So I can wait some more,

'Till I can't remember what I came here for,

But I can't leave now,

Cause I've a light that shines,

And a love so pure,

But I don't know what to use them for.

I should know by now.

Well I spent my money,

I lost my friends,

I broke my mobile phone,

3am and I'm drunk as hell,

And I'm dancing on my own,

Taxi-cabs ain't stopping, and I don't know my way home.

Well it's hard to find a reason, when all you have is doubts,

Hard to see inside yourself when you can't see your way out,

Hard to find an answer when the question won't come out.

Oh everyone's filling me up with noise,

I don't know what they're talking about,

Everyone's filling me up with noise,

I don't know what they're talking about,

Everyone's filling me up with noise,

I don't know what they're talking about,

You see all I need's a whisper in a world that only shouts.

Sin límites

Perspectiva

Visió

Opcions

El circo de las mariposas

"Mientras mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo"

Last blues, to be read some day

Era sólo un galanteo,

seguramente lo sabías- 

alguien fue herido

hace mucho tiempo.

Todo está igual,

el tiempo ha pasado-

un día llegaste,

un día morirás.

Alguien murió

hace mucho tiempo_

alguien que intentó,

pero no supo.

Pavese

"La inutilitat de l'inútil" - Nuccio Ordine

Sobre l'amor: 

"Abandonar la pretensió de posseir, saber conviure amb el risc de la pèrdua significa acceptar la fragilitat i la precarietat de l'amor. Significa renunciar a la il·lusió d'una garantia d'indissolubilitat del vincle amorós, prenent nota que les relacions humanes, amb els límits i les imperfeccions que les caracteritzen, no poden prescindir de l'opacitat, de les zones d'ombra, de la incertitud. Aquest és el motiu pel qual la recerca de la total transparència i la veritat absoluta an l'amor acaba per destruir-lo, acaba per ofegar-lo en una abraçada mortal".

"No confonguis l'amor amb el deliri de la possessió, que només pot dur als pitjors patiments. Perquè l'amor, contràriament a l'opinió més comuna, no fa patir. En canvi, l'instint de propietat, que és contrari a l'amor, sí que fa patir".

Sobre el coneixement:

"Un poema, una simfonia, una pintura, una veritat matemàtica, un nou fet científic, tots ells constitueixen en si maeixos l'única justificació que universitats, escoles i instituts de recerca necessiten o requereixen. L'enemic real del gènere humà no és el pensador audaç i irresponsable, tingui raó o no. L'enemic real és qui intenta modelar l'esperit humà de tal manera que ja no s'atreveixi a desplegar les ales."

"Cap religió i cap filosofia podran mai reivindicar la possessió d'una veritat absoluta, vàlida per a tots els éssers humans. Perquè creure que es posseeix l'única i sola veritat significa sentir-se amb el deure d'imposar-la, també a la força, pel bé de la humanitat. Considerar que la pròpia veritat és l'única possible significa negar tota recerca de veritat."

"Només la consciència d'estar destinats a viure en la incertitud, només la humilitat de considerar-se éssers fal·libles, només la consciència d'estar exposats al risc de l'error poden permetre'ns concebre una autèntica trobada amb els altres, amb qui pensa de manera diferent que nosaltres. És per això que la pluralitat de les opinions, de les llengües, de les religions, de les cultures, dels pobles, ha de ser considerada com una immensa riquesa de la humanitat i no com un perillós obstacle".

Experiencia

"Una vieja amiga mía, azotada por el escepticismo, me confesó una madrugada la zozobra que le suponía haber dejado para más adelante aquellos planes de su juventud que pensó disfrutar cuando la madurez le permitiera añadirle sensatez a los impulsos.

A cierta edad, lo que le queda a una es la sensación de que la experiencia sólo le ha servido para llamarle amor a la compasión y sensatez a la cobardía".

Fragments de Pessoa

Cansa ser, duele sentir, pensar destruye.

Ajena a nosotros derrúmbase la hora,

dentro y fuera de nosotros, y todo en ella.

Inútilmente el alma llora.

¿De qué sirve? ¿Qué es lo que debe servir?

Pálido esbozo leve

del sol de invierno sonríe en mi cama...

vago susurro breve.

F. Pessoa

_________________________________

Me dan pena las estrellas.

Brillando desde hace tanto,

tanto tiempo, tanto.

Qué lástima siento de ellas.

F. Pessoa

________________________________

Tenemos, los que vivimos,

una vida que es vivida 

y otra que es pensada.

Y la única que tenemos

es la vida dividida

entre la verdadera y la errada.

Cuál no obstante es verdadera

y cuál errada, ninguno

nos lo sabría explicar;

y vivimos de manera

que la vida que uno tiene

es la que debe pensar.

F. Pessoa