Nostàlgia

La nostàlgia és un pes suau però tenaç que, de vegades, s'acomoda sobre les teves espatlles i t'acompanya durant un parell de dies. Sense cap motiu concret apareix... potser per una cançó que vas escoltar, una fotografia, una olor, un somriure... Sensacions que et transporten a moments ja arxivats que pots assaborir tot recordant-los. La dolçor de reviure'ls amb els ulls closos es torna una mica àcida quan t'adones que ja només existeixen a la teva ment. 

Sovint em passa que després de moments d'èxtasi i felicitat, m'absorbeix una nostàlgia incomprensible, subtil... simplement una petita punxada persistent al cor que dura unes quantes hores. 

...La lluita inútil de tractar d'atrapar els destalls de plenitud.

O la sensació de saber-se fràgil en la immensitat.

...Compartir segons amb una ànima que et comprèn.

Entendre, per un instant, la simplicitat de tot plegat.

Caure, després, de nou, en l'espiral que esdevé de la realitat tangible.

...Observar un paisatge indescriptible. Emmudir. No ser capaç d'explicar-lo a ningú.

L'alegria de ser-hi un dia més, de tenir a prop a aquells que estimes... 
tot i que no els ho expressis amb paraules, perquè és un sentiment desbordant.

Un dia és ple de moments-

i una vida... què és una vida?

El més important d'una vida es condensa en milers d'instants d'intensitat 

-de vegades en companyia, d'altres sols, potser en silenci.

Si alguna vegada us sentiu nostàlgics, no deixeu que aquest sentiment s'apoderi mai del tot de vosaltres. Els records són proves del camí recorregut, de tot allò que hem compartit, que hem après, que hem estimat i que ens han estimat. El passat ens dóna l'energia per caminar amb il·lusió cap a la incertesa dels dies que vindran.

I si algun dia s'apaga el llum, podrem dir que hem exprimit fins l'última gota les oportunitats que ens han estat donades pel simple fet d'estar vius i formar part de l'aventura d'haver-hi estat.