"Desitjo el teu desig"

Aquests dies el CaixaFòrum mostra l'exposició d'art contemporani "Què pensar, què desitjar, què fer". 

En el tríptic descriptiu expliquen que aquest cicle d'exposicions es planteja en relació al context de crisi i incertesa en què estem immersos, i es qüestiona el paper que pot desenvolupar l'art, la seva utilitat per "orientar-nos existencialment i políticament, i celebrar el seu poder per activar ressorts emocionals i intel·lectuals que despertin la nostra consciència i ens impulsin a modificar les nostres accions" - tal com diu el text.

De totes les obres que s'hi exposen, voldria parlar de la que em va cridar més l'atenció per la seva originalitat i perquè aconsegueix no només sorprendre i captar els espectadors, sinó connectar amb ells i fer-los reflexionar (suposo que aquest és l'objectiu de l'art contemporani, no?).

L'autora de l'obra és la brasilenya Rivane Neuenschwander, i consisteix la distribució d'unes polseres amb textos impresos al llarg de tota una ampla paret (com podeu veure a la foto). El contingut de les frases de les tires, que són de colorins, és fruit de desitjos que gent anònima de cada indret on s'exposa aquesta obra. 

Així doncs, al CaixaFòrum hi havia penjats milers de desitjos de gent (en català, castellà i anglès). N'hi havia de més materialistes ("desitjo poder-me comprar una casa"), d'altres més metafísics ("desitjo estar en pau amb mi mateix"), també reivindicatius ("desitjo que caigui el sistema capitalista" / "desitjo que s'acabi la crisi"). Hi havia desitjos de tants tipus que seria difícil no haver-ne desitjat mai cap d'ells.

Un cop feies una ullada a les polseres, havies d'escollir la frase amb la que et sentissis més identificat, que seria el desig que hauries escollit, i endur-te'l.

En la meva opinió, aquesta obra pot fer reflexionar sobre molts aspectes diferents. D'una banda, tracta el concepte de desig com a espai de projecció de somnis i fantasies de la gent, com a motor de canvi i superació, com un camí cap a l'expressió de reivindicació i lluita. A part d'això, el fet que un es sentís identificat amb els desitjos d'altres porta a pensar si desitjar és realment un camp obert a la llibertat i a la subjectivitat, o està arrelat a les lleis que regeixen la societat en què vivim: capitalisme, mitjans de comunicació, institucions com la familia i l'escola...

"I wish your wish" (jo desitjo el teu desig) ens condueix per un camí de preguntes que ens transporten a d'altres i, en l'últim terme, ens topem amb la reflexió més profunda, sobre la nostra pròpia identitat (què som realment? som el nostre passat, els nostres projectes, els nostres desitjos que potser no han sorgit de dins nostre?, etc.).

Es pot enfocar l'obra des d'una altra perspectiva en la qual l'autora estaria "proposant un joc múltiple d'intercanvis que convertiria el desig en un procés d'escriptura compartida". Si hi pensem, és probable que Rivane Neuenschwander ens vulgui dir que, per trobar la nostra identitat, hem de compartir, conèixer, involucrar-nos en la vida dels altres. Només topant-nos amb altres realitats i identitats, només sortint de nosaltres mateixos, podem conèixer-nos i trobar.nos.