Avui alguns vénen i d'altres marxen.
N'hi ha que se'n van del meu costat,
i n'hi ha que ja no tornaran.
Però de moment estem aquí,
jo amb tu,
tu amb mi.
Potser algun dia també et deixo
o tu em deixes a mi.
Ens perdrem entre la pols i l'aire,
no recordarem res l'un de l'altre.
Però de moment -encara- estem aquí,
jo amb tu,
tu amb mi,
i el sol que ens il·lumina les cares.
Uns vénen, altres marxen
ResponEliminaAlguns que se’n van del meu costat
potser mai no tornaran
Però de moment som aquí
jo i tu
tu amb mi
Algun dia et deixaré
o tu em deixaràs
i entre la pols i l’aire
res no recordarem
De moment, però, som aquí
tu i jo
jo amb tu
i el sol que ens il•lumina el rostre...
Un poema preciós. N'he fet una versió. Petó per l'amiga
M'agrada la versio que has fet del poema! Gracies :-) :-)
ResponElimina