Tot allò real és susceptible de ser conegut intel·lectualment. A través d'aquest coneixement podem arribar a l'essència de les coses, que és aquella propietat que fa que una cosa sigui allò i no una altra cosa.
El coneixement humà no esgota aquesta essència, però tampoc la pot abraçar tota, perquè podem conèixer tot allò que és real, però tot el que coneixem no és la realitat. Aquesta sempre roman desconeguda en alguna de les seves dimensions. Per això mai podem conèixer una cosa del tot, mai podrem arribar a comprendre la seva profunditat. I aquí rau el misteri.
Jo crec que hi ha tres coses diferents aquí....1)lo conegut, 2)allò que desconeixes que és ara mateix opac al teu pensament i a la teva visió i té possibilitats algún dia d'ésser conegut per algún mitjà o no i continuar en el món de lo desconegut i després hi ha lo misterios, lo qual per mi té un significat d'inabastable,d'infinit, però en cap cas és desconegut, sabem que és infinit, és a dir, conté totes les propietats hagudes i per haver, lo bo i lo dolent, allò que estimes i allò que detestes,la unitat i la multiplicitat, les galàxies i aquell hortet que t'és tan familiar, el record i els anhels futurs, el menys infinit i el més infinit,...........tot...........
ResponEliminaHola!
EliminaEstic d'acord amb la classificació que fas, però jo només em centrava en allò que, en principi, qualifiquem de "conegut". Crec que, fins i tot les coses que entrin en aquest sac, d'alguna manera, no les podem copsar en la seva totalitat.
A banda d'això, ara m'ha vingut al cap que mai ningú podrà conèixer la mateixa cosa de la mateixa manera. Per això els humans hem inventat els llenguatges, que posen nom a coses que podem captar a través dels sentits o són abstractes, per poder expressar-les i entendre a què ens estem referint. Però si totes les paraules encara no haguessin estat inventades, i preguntéssim a tres persones que ens descriguessin una taula, cada una donaria una explicació ben diferent del mateix objecte. Perquè cada individu té una forma única de percebre el que l'envolta. Potser és cert que el llenguatge, tot i ser el fonament de les societats, també ens limita i ens influeix a l'hora de pensar i de comportar-nos. Al cap i a la fi, el nostre pensament està també limitat pel llenguatge.
Per tot això, els silencis són tan importants. Tan profunds...
"Aquesta sempre roman desconeguda en alguna de les seves dimensions. Per això mai podem conèixer una cosa del tot, mai podrem arribar a comprendre la seva profunditat. I aquí rau el misteri."
ResponEliminaMe hace pensar a la "relación de indeterminación de Heisenberg": http://es.wikipedia.org/wiki/Relaci%C3%B3n_de_indeterminaci%C3%B3n_de_Heisenberg
Bonita canción
He estado leyendo un poco este link, sí, está relacionado, con esta incertidumbre que nadie puede descifrar
EliminaDoncs que voleu que us digui, a mi tot plegat em sembla tot molt pròxim aquella dita del amic Dalí, bueno amic,aa mateix no se com catalogar-lo... ,que feia així :
ResponElimina"Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica
va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorta i becarics.
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica,
els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorta i becarics."
Pollastret, ja està bé la broma, sempre pensant en reproducció tu. No pots parar?. Si no fos simpatitzant del partit animalista ja t'hagués fet a la brasa. Pim,pam volta i volta. Vaya comments. Aiiiiiis.
ResponEliminaNo sé pas quan canviaràs.
T'estimooo cari.
Ens veiem després.