El protagonista, després d'haver aconseguit no només tastat de ben aprop aquest món, sinó ser-ne una personalitat, s'abraça a la profunda decepció de la patètica absurditat dels éssers humans que es creuen més que el que tristament són. Recorrent el que el rodeja amb una mirada realista, sense filtres, navega per aquest món amb un somriure irònic i, enlloc d'enfonsar-se, aprèn a descobrir la vertadera bellesa que s'amaga darrere de tota la tonteria, vulgaritat i misèria de la condició humana.
Una brillant pel·lícula que, juntament amb les imatges i la fotografia, de vegades solemnes, fa vibrar. Entre humor i tragèdia, i de tant en tant passant-se una mica de la ratlla, el director envia un missatge directe a l'espectador.
"Viajar es útil, ejercita la imaginación. Todo lo demás es desilusión y fatiga. Nuestro viaje es enteramente imaginario. Ahí reside su fuerza. Va de la vida a la muerte. Personas, animales, ciudades y cosas, todo es inventado. Es una novela, nada más que una historia ficticia. Lo dice Littre, él no se equivoca nunca. Y además, cualquiera puede hacer otro tanto. Basta cerrar los ojos. Está en la otra parte de la vida" (Louis-Ferdinand Celine, Viaje al fin de la vida)
Jep: “Termina siempre así, con la muerte. Pero antes, hubo vida. Escondido debajo el bla, bla, bla, bla. Y todo sedimentado bajo los murmullos y el ruido. El silencio y el sentimiento, la emoción y el miedo. Los demacrados, caprichosos destellos de belleza. Y luego la desgraciada miseria y el hombre miserable. Todo sepultado bajo la cubierta de la vergüenza de estar en el mundo. Bla, bla, bla, bla. Más allá, está el más allá. Yo no me ocupo del más allá. Por tanto, que esta novela dé comienzo. En el fondo, es sólo un truco. Sí, es sólo un truco” .
Sí, tens raó. He vist la película i m'ha senblat genial... Ja veus que et segueixo una mica. Les teves aportacions em semblen sempre carregades de passió i bellesa. Llàstima que els teus post siguin tan escassos... Un petó. Pere Casanovas
ResponElimina