Aquest és el segon llargmetratge de la Mar Coll, després de la pel·lícula Tres dies amb la família. És un drama sobre la difícil situació en què es troba la protagonista, Geni, un any després d'haver patit un accident de cotxe. La trama ens condueix a reflexionar sobre què pensem de nosaltres mateixos, què pensen els que ens rodegen i qui determina què som exactament.
La família i amics de la Geni no volen acceptar que, després de l'accident, ella no torni a ser la mateixa dona, una advocada ambiciosa que adaptada a l'espiral de la societat i titella, com tots, d'un món on les aparences juguen el rol principal. El cas és que l'accident li serveix per adonar-se que ja no vol reprendre la vida que duia abans, perquè se sap buida i infeliç. Necessita un nou guió, el qual només podrà aconseguir fugant-se de la vida prefabricada en la qual no s'hi reconeix.
Tothom espera dels altres, sempre o la majoria de vegades són desitjos que amaguen un interès, ja sigui quelcom concret o simplement evitar el propi patiment, o garantir la fràgil seguretat en la que caminem de puntetes, però si tenim sort no arribem a caure. La Geni té el valor de treure's la bena dels ulls i admetre que no li troba el sentit a aquella vida còmoda, avorrida, competitiva, hipòcrita, superficial, que no ha triat, simplement hi ha arribat arrossegada per la velocitat del temps en el tobogan del dia a dia i de la conveniència.
Ja no li importa no rebre l'acceptació dels altres. Ja no veu la possibilitat d'un canvi com un simple somni, sinó que ho troba factible dins la seva impulsivitat i desconcerts naixents després de l'accident. Es vol desprendre de totes les mentides i treure's el pes de la hipocresia, optant per un futur incert però construït amb fonaments i realisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada