Des del tren m'allunyo i m'acosto. Asseguda al costat de la finestra, miro el paisatge que s'escapa de la retina a gran velocitat. He de concentrar tota l'atenció si vull captar petits detalls: un ocell que s'atura sobre un cable d'electricitat, un pagès treballant l'hort, trens antics aturats a les vies, una papallona que vola a la vora de la finestra, un camp molt verd...
Més enllà del paisatge, aquest tren em transporta a moments que he viscut. Sense triar-les, les imatges van creuant la meva ment per un instant. Tu i el teu somriure també hi apareixeu. I aquella amiga inseparable que vaig fer quan era fora. El record d'un viatge en tren nocturn des de Praga a Cracòvia. Com el sol naixia, taronja, petit, en la llunyania del cel... Un dia calorós en una casa de Kapadokkya, en una taula llarga plena d'olives negres gegants, formatge feta, amanides amb menta fresca, tomàquets deshidradats, pa recent fet...I de fons converses mesclades, en un idioma que no entenia. ..
De vegades només viatjant, potser sense moure'ns del lloc, però navegant per la nostra ment, podem cercar el record dels moments, les persones i els paisatges que ens han fet vibrar.
S'acaba el trajecte...
sencill i precios...
ResponElimina