Jeune & Jolie

(Joven & Bonita)

El títol de la darrera pel·lícula del director francès François Ozon encaixa a la perfecció amb la descripció de la noia que dóna vida a la protagonista. D'aspecte afrancesat, faccions dolces i delicades i cos de deesa grega, l'actriu Marine Vatch interpreta el controvertit personatge de l'Isabelle, una noia l'atractiu de la qual no es deu només a l'harmonia del seu aspecte, sinó al misteri de la seva mirada verdosa que transmet un missatge misteriós banyat de melancolia i picardia.

La història arranca un estiu durant el qual l'Isabelle s'acomiada de la inocència que li restava quan perd la virginitat amb un jove alemany que coneix al poble on estiueja amb la seva família. El moment de l'acte sexual té un simbolisme que, en el meu parer, és la metamorfosi de la nena que era a la jove en qui s'ha transformat, potser de manera una mica forçada.

Tanta és la curiositat que sent la protagonista per descobrir l'enigma de la sexualitat, que pren una decisió crucial quan decideix trucar un home que els va proposar a ella i unes companyes de classe una manera d'aconseguir diners fàcilment. Mentre les seves col·legues d'institut creuen que es tracta d'un boig, Isabelle, d'amagades, contacta amb aquest home, que la introdueix en el món de la prostitució de luxe. Així doncs, amb només 17 anys, i sense cap necessitat econòmica que l'empenyi a fer-ho, la jove decideix provar-ho per satisfer la seva curiositat.

Com en algun moment de la pel·lícula ella mateixa reconeix, el que li reporta més plaer no són els actes sexuals amb els clients, sinó el ritual de les trobades: el recorregut en metro, entrar en hotels luxosos, no saber quin desconegut l'espera darrere la porta, etc. És quan recorda les experiències que sent les ganes de tornar-ho a fer. Això i la generosa recompensa econòmica fan que l'Isabelle no pugui ni vulgui sortir de l'espiral sexual en què ha entrat.

Més endavant, quan la doble vida de la protagonista arribi a oïdes de la seva mare, en va seran els esforços d'aquesta per redreçar-la. Si bé Isabelle també tracta de dur una vida normal, amb el temps s'adona que necessita tornar a sentir el sabor agridolç del vici i la perversió que, tot i no saber ben bé per què, l'han enganxat profundament.