Película anglesa feta l'any 2007, dirigida per Anton Corbijn. Sam Riley -el mateix que interpretava més recentment a J. Kerouak a "On the road"- adopta el paper de Ian Curtis, l'enigmàtic cantant de la banda Joy Division i icona del post-punk anglès, fins al seu tràgic suicidi l'any 1980. El film explica com va començar amb la banda, com va iniciar-se en el món de la música, de fet. S'endinsa en els anys en els quals el grup anava amunt i avall, de concert en concert. L'espectacular despreniment d'adrenalina que Ian feia a cada actuació el deixava esgotat anímicament, i l'afectava també amb el seu problema d'epilèpsia.
Sembla que en la persona de Ian Curtis s'hi fonien dos individus molt diferents: d'una banda, el noi bondadós, que treballava per l'administració pública, que portava sortint amb la mateixa nòvia des de l'adolescència, amb la qual va casar-se i tenir una filla, perquè creia que havia de fer-ho. Sentia un amor profund per la seva dona, però potser no n'estava enamorat. D'això se'n va adonar quan va conèixer una noia belga per la qual va sentir una gran atracció. La passió i la necessitat d'estar amb aquesta noia el van fer sentir culpable perquè d'alguna manera estava trencant tot allò que havia construit amb la seva dona. La pel·lícula mostra com la majoria de cançons que componia en aquella època eren un reflex directa del què succeïa en la seva vida.
No va poder enfrontar-se a aquesta situació, juntament amb els atacs d'epilèpsia que li dificultaven fer actuacions amb normalitat. Va acabar amb la seva vida quan només tenia 24 anys. Va viure més intensament que la majoria, segurament, però potser encara li quedava molt per descobrir...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada