"La biblioteca de Catalunya"
Val la pena caminar fins aquí per passar-hi tardes senceres, no només quan és època d'exàmens, sinó sempre que es pugui.
Endinsar-se en el pati dels tarongers, ple d'alcohòlics i rodamóns que mantenen converses sobre el bé i el mal banyades de vi barat. Pujar les escalinates que condueixen a la porta d'entrada d'una de les biblioteques més boniques de Barcelona, a banda de la de les Aigües (a la Universitat Pompeu Fabra).
Entrar en una altra dimensió, un cop dins, regida pel silenci que només s'interromp per les passes i el soroll dels bibliotecaris col·locant llibres als estants. Unes arcades impressionants miren els estudiosos des del sostre, i pels finestrals hi penetra la llum del dia.
Milers de llibres, documents i arxius s'amaguen en aquest enorme i preciós edifici del que cal tenir cura, per tractar-se d'un tresor de la nostra ciutat.
Quan necessiteu inspirar-vos, concentrar-vos, gaudir del silenci, llegir... us recomano que vingueu a passar-hi unes hores i sortireu amb la sensació que heu perdut la noció del temps i que heu viatjat uns quants segles enrere, perdent-vos entre paraules escrites que evoquen altres móns.
Són un tresor de la nostra ciutat.
ResponEliminaDeia algú que les biblioteques comencen amb una persona amb un llibre que busca la llum....
Per mi són com una segona casa.
Si no saps on anar, si no saps el que fer, si et sents avorrit; sempre torno a la biblioteca.
Mai falla.
És com si els llibres fóssin vells amics amb qui et trobes i saludes.
Ells sempre están allí...
Sempre hi pots recórrer...
I quan no trobes un llibre que has llegit i t'ha agradat/ l'has fruït/ o n'ha quedat alguna d'ell en tu, el trobes a faltar i penses si potser viu una nova vida en una altra biblioteca....