Records...

De vegades ens agradaria esborrar fragments del nostre passat, sobretot deixar enrere persones amb qui vam compartir un tram de la nostra vida i que, per una cosa o una altra, ja no ens acompanyen en el present -ni nosaltres a elles.

Però el nostre estimat subconscient, juganer i entremaliat, ens sorprèn projectant escenes que crèiem oblidades, tot i que eren en alguna banda, intactes, esperant el moment més inesperat per aparèixer. 

Avui m'ha passat quelcom semblant. Era a la biblioteca estudiant quan, al cap d'una estona, s'ha assegut un noi al meu costat. Amb el moviment de papers i llibres, la suau ventada que s'ha creat m'ha acostat l'aroma del noi. Era com la d'aquell amb qui vaig compartir tants moments durant un parell o tres d'anys. He hagut de mirar-lo per comprovar que no fos ell... Probablement es dutxava amb el mateix sabó, o rentava la roba amb el mateix detergent..qui sap? El cas és que mil records m'han adduït durant una bona estona. Bons records que ara, passat el temps, puc repassar amb un somriure dolç. Perquè, tot i ser una etapa cremada, no la canviaria per res. Tot el que s'acaba ens fa aprendre, totes les persones que deixem pel camí continuen amb nosaltres d'alguna manera...

Allà on siguis, aquesta entrada va per a tu, perquè sé que de tant en tant llegeixes el bloc, perquè potser alguna ventada t'acosta el meu aroma i llavors te'n recordes de mi. Desitjo que tot et vagi molt bé en el teu viatge pel món i pel teu interior.