Quan, sense adonar-nos-en, perdem el control de la nostra vida i hi caminem amb els ulls tapats, passa que anem fent, anem vivint una vida que pot estar millor o pitjor, però que no ens pertany. I algun dia potser ens despertem i, tenint-ho tot, ens sentim més buits que mai, perquè no hem estat fidels a nosaltres mateixos. I la vida passarà igual...hi haurà coses bones i dolentes, com sempre, però haurem fet un camí que no ens tocava.
Canviar-ho costa massa, però mai no és tard per reprendre el control dels nostres passos... O sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada