Recordo els meus ulls clavats al teu coll
i a la teva boca de mel.
Aquella nit vam volar,
sobre cadires metàl·liques,
més enllà del temps.
Com podria oblidar aquells moments?
Ara plou,i et busco,
et busco desesperadament.
Estàs per tot arreu,
només tu omples la meva ment.
Però necessito sentir-te,
acariciar-te mil·límetre a mil·límetre,
perdre'm en el bosc dels teus ulls
i mai no sortir-ne.
I d'aquí un temps,
quan tu ja no siguis tu
i jo hagi deixat de ser jo,
observar des del no-res,
sobre cadires rovellades,
com el temps seguirà corrent
sense nosaltres.
fANTÀSTIC....
ResponElimina