Pel·lícula dirigida per Blake Edwards l'any 1962. Destaquen les interpretacions excepcionals de Jack Lemmon i Lee Remick, que encarnen les vides de Joe i Kirsten. El film inicia quan els dos es coneixen, força joves, en coincidir en una feina, ella com a secretària i ell com el nou relacions públiques d'una empresa. La Kirsten, que al principi juga un paper de dona difícil, resulta ser d'allò més dèbil quan s'esmicola la seva màscara -sovint passa, de la mateixa manera, en la vida fora de les pantalles.
Joe és un bon home, però té una dependència molt forta a l'alcohol, sense ésser-ne del tot conscient. És ell qui incita a la bella Kirsten a provar el primer cocktail, del qual en seguiran una llarga llista.
La història narra l'espiral de destrucció en què s'ofeguen en un període de més de set anys, dels quals neix una filla en comú. Des del meu punt de vista, hi ha dues escenes clau en aquest film: d'una banda, el moment en què en Joe, després de dos mesos sense beure, busca una ampolla de whisky que havia amagat en un test a l'hivernacle del seu sogre. En el seu estat d'ebrietat, no és capaç de recordar quin test amaga la seva medicina, així que comença a trencar-los tots en un estat de bogeria. D'altra banda, potser els minuts amb una càrrega emocional més forta transcorren durant l'escena del motel, en la qual Kirsten, completament alcoholitzada, acaba arrossegant al Joe a fer un glop de whisky per demostrar-li que encara l'estima.
Es tracta d'un tema de difícil digestió, però, més enllà de tractar el món de l'alcoholisme, també parla de les persones que no són capaces de trobar-li llum a la mediocritat de la vida ordinària. Parla també de la capacitat de l'ésser humà de prendre decisions, del fet de viure per a algú, de sacrificar-se per altri. Què passaria si ens tornéssim un bastó per a algú?
movie_.jpg)
I, en un darrer i més profund pla, parla de l'amor -"què és l'amor" a banda de l'eterna qüestió? Era amor el que hi havia entre els dos protagonistes? O era una dependència l'un de l'altre, equiparable a la de cadascun envers l'alcohol? Ella sol repetir: "Sammen i himmelen", que vol dir "junts al cel" en noruec. Explica que els seus pares acostumaven a dir-se aquestes paraules.
Un dels dos aconsegueix deixar de beure, mentre que l'altre és conscient del problema de dependència que té, però no vol apartar-se del seu vici, perquè és l'únic que li permet veure la vida amb una mica de color. Sinó, com diu en una de les primeres escenes junts, la veu tan bruta com es veu l'aigua del mar si es mira de ben a prop.
La cançó Days of wine and roses és una peça imprescindible de l'obra, tant per la lletra com per la melodia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada