Bingo

Tenia els ulls blaus, molt grans i expressius. Era divertit i diferent a la majoria del que havia conegut fins llavors. Ens vam deixar endur pel moment, perfumat de converses fetes de   paraules i silencis. Hi havia química, rèiem i ens ho passàvem bé.

Un dia vam entrar en un bingo per observar i ser partíceps d'aquest submón tan misteriós propi d'una altra realitat, que cobra vida darrere les lletres il·luminades que inciten a entrar-hi. Sorprenentment, el local era ple de bat a bat, ens va costar trobar un lloc per seure. Si una càmera hagués rodat l'escena des de dalt, el paisatge estaria compost per cranis despoblats i cabells blanquinosos o lilosos encara semi-cargolats per l'efecte dels rulos. La mitjana d'edat rondava els setanta. Em vaig preguntar si en aquell univers artificial s'hi deuen fraguar també belles històries d'amor, de tant en tant, entre joc i joc.

Els retoladors vermells per marcar els números rodaven pel damunt les taules, alguns sense tap, ja secs. Vam jugar un parell de cartrons desafortunats. Crec que ell s'ho estava passant bé fins que va ser conscient de l'absurditat que es respirava en l'ambient. N'hi ha que es pregunten com poden aturar el temps, fer que aquest deixi de córrer per uns instants. Una resposta la poden trobar en aquest lloc comú: el bingo. Un racó per ànimes solitàries, conformades, enfonsades, que persegueixen la sort fins la sacietat, encallats entre les parets d'una sala on no existeix temps ni espai, només importa el joc. Els cambrers semblen trets d'una altra època, amb armilles vermelles, els cabells engominats, perfums carregats. L'enveja i la competitivitat regnen en l'ambient, on els que no desisteixen s'acabaran emportant el pot tan desitjat, per invertir-lo, l'endemà, en una altra ronda...

Quan entres en un lloc així i l'observes com a espectador, t'adones que ets al davant d'una metàfora de com funcionen les coses. De vegades vivim encegats, perseguim quelcom que no és la finalitat en sí mateix, sinó que és la justificació del trajecte.

Vam sortir del bingo i potser ens vam sentir una mica més vius que tots aquells que van quedar-s'hi. Els cotxes, la gent, les botigues, els llums del carrer, ja il·luminat...l'aire fresc contra la cara. Un passeig per endavant.