No avisa i arrassa amb tot.
Un dia ve i t'escull,
i aquell dia,
el camí trepitjat s'esquerda,
i caus en la foscor
que condueix a l'espiral
- irremediable-
de l'oblit.
Els que queden aquí
es pregunten,
perplexos:
¿ per què ?
Però no hi ha explicació,
la mort no té criteri
ni raó.
I els seus cors tremolen,
en sentir,
més aprop que mai,
la inquietud que provoca
la certesa
d'un final incert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada