"Aunque tú no lo sepas..."

Ens espanta tot allò que s'escapa de la lògica.

Vam crear el llenguatge per ordenar i dominar el caos que ens envolta, però vam cometre l'error de creure que la nostra interpretació era, de fet, la realitat.

Ens fa pànic adonar-nos que les poques coses que de veritat importen només es poden sentir i, encara que sigui un tòpic, no trobem paraules per expressar les emocions més profundes.

Crec que l'única manera de manipular el temps és estimant. Ho penso perquè avui fa deu anys que un cor juganer i curiós va aturar-se i, any rere any, em sorprenc recordant com si fos ahir quan em vaig creuar l'última mirada amb els seus ulls sarcàstics. 

Amb el temps, si es venç l'oblit, es pot aprendre a trobar a faltar. S'ha de ser fidel a allò que els que ja no hi són ens van confiar. Respectar-los és, ara, recordar tot allò únic que van transmetre'ns. No es tracta de grans coses. Potser només un recull d'instants, d'actes, de petits detalls. Estimar-los, ara que l'abraçada no és viable, és dur amb nosaltres la seva essència fins que, algun dia incert, també la nostra s'esfumi.

Si tanco els ulls encara el sento al meu costat esquerre de la taula, fregant-se les mans com si iniciés un ritual sagrat per beneïr el menjar fumejant al mig de la taula...